Intermèdia Confidencial amb Ferran Mascarell: Cal construir un Estat que s’adapti més i millor a la nació

S’iniciava la sessió amb una breu presentació del ponent, qualificat pel moderador com un historiador sòlid i optimista traspassat a la política, a la que ha contribuït sempre des del rigor intel·lectual i l’esperit conciliador que li són característics. “La història i la política són disciplines complementàries, com també ho és el periodisme, que mira d’escriure la història de cada dia i d’interpretar-la en un context polític”, diu Toni Rodríguez. Mascarell, col•laborador habitual dels Mitjans de Comunicació, aplega, en certa manera, totes tres vessants d’activitat; a més, s’ha convertit en una veu de referència de l’univers socialista català, i fins i tot se l’ha situat en primera fi la de les habituals quinieles electorals. Mascarell començava el seu discurs declarant-se en lluita contra la onada pessimista que impregna el seu partit i la societat catalana en general. Per a ell, “allò que és col•lectiu, és important”
–“formo part d’aquesta generació”, subratllava- i, des de sempre, hi ha hagut tres subjectes que li han interessat molt especialment: Catalunya, Barcelona i la política.

Pel que fa al primer bloc de temes, Mascarell opina que el fet més important de Catalunya dels darrers cinc anys, l’Estatut, “provoca un trencament” en la societat des de la seva posada en marxa el febrer del 2006, fins el punt que, tot el procés, ha suposat finalment una “catarsi”. La teoria d’en Mascarell és que el president Maragall, abans d’iniciar el procés estatutari, hagués hagut d’endegar una primera legislatura de modernització, que fes despertar Catalunya del somni: “Després dels 20 anys de Govern d’en Pujol, el país havia
quedat endormiscat”, afirma Mascarell; “Pujol havia traslladat la idea que el país ja estava construït, ja estava fet” i tot plegat havia fet que la societat catalana divagués en una mena de ball de conformisme, ambigüitat i indefinició. Per acabar amb tot això i renéixer de nou, calia començar una etapa de modernització, però, per diversos motius –declarava Mascarell-, això no succeeix i Maragall endega directament el procés estatutari en un moment en el qual, a més, el món i Catalunya han canviat molt, amb una onada immigratòria que supera el milió i mig de persones, amb l’impacte tecnològic, el fre del progrés industrial i la pèrdua de lideratge de Catalunya en el marc espanyol, etc.

Per tot plegat, l’Estatut trenca el país i ens situa en un nou escenari en el qual “Catalunya necessitat més societat civil i més Estat”.

Independència

En plena polèmica per la discussió independentista i l’aparició de noves formacions partidàries d’aquesta via, Mascarell afirmava en el transcurs del dinar que ell no s’imagina una Catalunya independent d’un dia per un altre, ni com tampoc un Estat federat, perquè gairebé no hi ha partidaris del federalisme enlloc. “La paraula que el catalanisme introduirà en els propers anys és conquerir la paraula Estat”.

Mascarell assegurava, en aquest sentit, que “la nació ja està construïda” i que “cal construir un Estat que s’adapti més i millor a la nació catalana”, perquè “el futur de les nacions són les
federalitzacions”.

Pel que fa a Barcelona, Mascarell, que va ser durant set anys regidor de Cultura del consistori, afirmava que el “problema” de la ciutat és que “ha deixat de pensar-se”. De pensament n’hi ha molt, explicava, però aquest “no es compila”, es perd, i així es crea “dèficit”.
Ja per acabar, Mascarell va concloure la sessió afirmant que “l’espai polític català –tal i com l’hem vist fi ns ara- està acabant”. El que passarà en el futur, però, és una incògnita.Pel productor, “els grans moments de la ciutat es donen quan hi ha sintonia entre el món públic i privat”; l’alcaldia d’ara parla de “proximitat i cohesió”, uns termes que el ciutadà no comprèn.