Intermèdia Confidencial amb Antonio Franco i Jordi Goula: La crisi financera i les seves conseqüències polítiques

Un auditori força participatiu va acollir la primera sessió d’Intermèdia Confidencial de desprès de vacances, amb la que es va iniciar l’exercici 2008/2009. La trobada era prevista, en principi, en torn d’una ponència individual, d’Antonio Franco. Les darreres notícies sobre el sistema financer internacional, i sobretot, el tractament que n’hi van donar determinats mitjans de comunicació de casa nostra, sobretot a les portades, va fer convenient, però, la incorporació d’un especialista en informació econòmica, com és en Jordi Goula, habitual en aquestes trobades, que juntament amb Franco i molts dels presents, va coincidir en lamentar la manca d’un lideratge ferm en la conducció de l’actual crisi.

Aquesta manca de lideratge no és solament catalana i espanyola sinó global, tal com ho prova el fet que el Pla de Rescat d’en Bush, recolzat per McCain i Obama, no hagués rebut l’aprovació del Congrés i que el 65% dels americans el rebutgessin.

Franco es va preguntar sobre el significat d’aquesta manca de confiança no solament cap a l’actual president, si no també cap el proper, tant si és demòcrata com si és republicà, que no aconsegueixen convèncer els seus compatriotes de la necessitat de “salvar” el sistema financer americà. I fins que els EUA no “desencallin” el seu problema financer, diu Goula, Europa no podrà fer-hi res.

Va assenyalar un dels participants com a factor positiu, la concentració d’entitats financeres que s’està produint, semblant a la produïda a Espanya als anys 90, cosa que va permetre que Goula remarqués que aquí la situació financera és molt millor perquè “tothom ha fet els deures”, tant les entitats com el Banc d’Espanya, malgrat la caiguda del sector immobiliari. Com a indicador, va citar Goula un sorprenent increment del 10% interanual, de juliol a juliol, en la concessió de crèdits.

Perquè les coses continuïn anant bé, va dir, cal que es mantingui el consum privat de tota aquella població que no està afectada directament per la crisi. Es a dir, la gran majoria.

Tant Franco com Goula es van mostrar tot seguit molt crítics amb el paper dels MMCC que fa que l’opinió rebi molta informació de moltes fonts i de manera immediata, sense temps per poder distingir les informacions creïbles de les no creïbles i sense saber com interpretar totes aquestes dades que els hi arriben. Als mitjans els hi passa quelcom semblant.  No hi ha temps de fer un correcte filtratge de tota la informació.

Goula i Franco van coincidir també amb els assistents en la necessitat de fer un bon diagnòstic de quina és la situació real de l’economia espanyola. En aquest sentit, Goula va assenyalar que els bancs i caixes espanyoles difícilment tindran problemes de solvència. El gran risc, va dir, són “les inversions descomunals d’algunes empreses i el seu endeutament internacional que pot acabar provocant una crisi de fluxos de caixa. Davant d’això, cal “desembussar”el sistema, fomentar el consum i fins i tot integrar-hi capitals procedents del diner negre, previ pagament d’una sanció.

Cal però, un diagnòstic, tal com va remarcar un altre dels participants, condició prèvia al lideratge i tal vegada a la reedició d’uns nous pactes de la Moncloa, com aquells que van permetre col·locar l’economia espanyola entre les 10 primeres del món. Per això, però, caldria, superar un seguit de ferides internes i recuperar la bona fe dels temps de la transició.

La sessió, com és habitual, va acabar en una llarga i cordial sobretaula off the record.

Data de la trobada: 30/09/2008

Títol de la trobada: La crisi financera i les seves conseqüències polítiques