Intermèdia Confidencial amb Ferran Soriano, “a Spanair estem fent una revolució”

Ferran Soriano: “A Spanair estem fent una revolució”
En el pitjor moment de la història de la indústria aèria, un grup d’empresaris catalans –liderats per Catalana d’Iniciatives i Turisme de Barcelona- anuncia la compra de la companyia Spanair, propietat d’Scandinavian Airlines, per 1 euro. És gener de 2009, i Spanair és la segona aerolínia espanyola quant a nombre de passatgers; acaba de presentar un ERE que afecta a 516 treballadors; fa sis mesos que ha patit un fatídic accident en el que han mort 154 persones, i de cada 1.000 milions que factura a l’any, en perd prop de 200. Amb aquest panorama, “¿Què fa que el projecte Spanair sigui interessant?”
L’actual president de l’aerolínia, Ferran Soriano, estrenava així el primer InterMèdia Confidencial de l’any amb una gran expectació dels assistents. Segons ell, entorn d’Spanair hi ha dues qüestions clau; d’una banda, existeix el propòsit col·lectiu, bàsicament econòmic, de crear una aerolínia que connecti Barcelona amb el món, que la converteixi en un hub tal i com ha fet Ibèria amb Madrid i atregui empreses estrangeres, especialment ara que ja s’ha inaugurat la T1. De l’altra, cal convertir la companyia en quelcom sostenible, que creixi i que sigui rendible pels seus inversors.

Soriano, que va ser nomenat president el mes d’abril, toca de peus a terra, i té un discurs obertament optimista i encoratjador. Qualifica el projecte Spanair de “colossal”, i diu que al darrera s’hi amaga un factor emocional, fins i tot, bucòlic, que és la confiança. “La companyia té un propòsit i jo me’l crec”, assegura. “Em crec aquest projecte. És possible que l’aerolínia Spanair connecti Catalunya amb el món, i el que estem fent té sentit”.
Una de les claus a l’hora d’aconseguir el seu propòsit recau en l’equip. Segons explica, actualment, la companyia té una direcció molt petita i diversa, conformada només per set persones. D’aquestes, la meitat són catalanes i l’altra meitat, estrangeres (anglesos); no tots els seus membres són experts en el món de l’aviació (treballaven en altres sectors), i només una prové de l’anterior directiva (la resta són nous). L’argument per a aquesta aposta innovadora és que la indústria aèria ha patit molts canvis als darrers anys; calen noves idees per aguditzar el gir i aconseguir l’èxit.

Igualment, explica que els canvis per a la transformació de la companyia s’han dut a terme alhora i de manera ràpida: “els tipus de canvis (que requeria Spanair) eren tan radicals, que els gestors anteriors no ho podien fer, també perquè en alguns casos ja ho havien intentat i no havia funcionat”. “Quan véns de nou, estàs legitimat, i la predisposició de la gent”, dels treballadors, és també més favorable. Soriano reconeix que “tot això també té riscos”, perquè et pots equivocar, i la situació és tan crítica que la descriu com “una revolució; o guanyem o morim”.

En el decurs del debat, algun dels assistents va interpel·lar a Soriano perquè expliqués si té previst presentar-se a les eleccions al Barça. No hi ha resposta per a aquesta pregunta. El màxim objectiu de l’empresari és ara mateix Spanair; “si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú”.

Data de la trobada: 11/01/2010