Intermèdia Confidencial amb Jordi Goula: Crisi, quina crisi?

Tot i que la banca espanyola encara no hi està realment afectada, Jordi Goula considera que els dos actors principals de l’actual situació s’han de situar al sistema financer nord americà i al paper que hi juguen els Mitjans de Comunicació, que tot i que “no poden provocar una crisi per si mateixos, sí que poden allargar-la o escurçar-la”, segons els estats d’opinió que acabin creant.

El periodista ha fet una anàlisi exhaustiva dels principals indicadors econòmics, i sobretot d’ocupació i població activa, per concloure que la principal característica del moment és el nostre desconeixement de les autèntiques arrels de la crisi. “És una crisi molt marcada per la por al futur immediat, que fa que el consum s’hagi retret, o si més no, que s’hagi ajornat i això està provocant una paràlisis de decisions d’inversió, tant industrial o comercial com de consum”. La conseqüència gairebé inevitable és la caiguda de la oferta de treball, l’augment de l’atur i el descens sobtat de l’activitat econòmica i empresarial.
Goula, responsable d’edició del suplement Dinero de La Vanguardia, és un dels ponents habituals dels dinars off the record d’Intermèdia Confidencial, on acostuma a aportar la seva visió conjuntural en matèria de política econòmica als habituals clients i amics de l’agència que ens acompanyen.
En aquesta conjuntura, doncs, el periodista considera que si bé les crisis acostumen a ser un element corrector de situacions marcades per l’excés, ara som davant d’una de la se’n desconeix l’abast real i fins i tot les seves variables.

“Fa més de deu anys que la gent no tenia por al futur i aquesta és una altra novetat d’aquesta crisi, de la mateixa manera que també ho és el fet que hi hagi una gran quantitat de treballadors immigrants que s’hi puguin veure afectats”, assegura. “I aquesta és la gran novetat de l’atur que podem acabar tenint: afectarà sobre tot a la mà d’obra poc qualificada que és la que ocupa bàsicament a la darrera immigració procedent de països del tercer món”. Un aspecte, segons el periodista, que afegeix dificultats de tipus social i cultural a la situació.

Evidentment que el principal aparador de la situació se situa al sector immobiliari, que justament és un dels que més augments de preu havia experimentat en els darrers anys, i si bé aquesta correcció de valors encara no afectat a la banca, sí que pot acabar afectant, segons el ponent, a petits i mitjans ajuntaments que hagin tingut la temptació de fonamentar el seu creixement en la construcció. És a dir, molts.

Goula tampoc està massa d’acord amb la intervenció dels bancs centrals ni en determinades polítiques d’injecció de liquiditat als mercats, atès que això “distorsiona la situació” , però, d’altra banda, es mostra crític amb l’actitud de gran part dels Mitjans de Comunicació,que lluny de fer anàlisis serioses de l’actualitat econòmica, s’estimen més la simplificació i l’elaboració de missatges tremendistes. Que, sens dubte, són els que s’acostumen a vendre millor.

La sessió acaba amb un llarg capítol d’ off the record, amb aportacions de tots les presents en un clima de gran cordialitat i qualitat informativa.

Data de la trobada: 07/02/2008

Títol: Crisi, quina crisi?