Intermèdia Confidencial amb Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya

Clara, directa i contundent, la directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, desenvolupà un discurs ben argumentat i combatiu sobre la missió social dels Mitjans de Comunicació públics i privats en el nostre context sociopolític, en el decurs de la darrera sessió d’Intermèdia Confidencial.

Terribas, que és presentada pel director d’Intermèdia, Toni Rodríguez, com a un dels principals referents del periodisme actual, està acompanyada del seu cap de gabinet, Joan Marí.

Després, doncs, d’una breu introducció, Terribas comença mostrant una certa preocupació per la situació que viuen els mitjans de comunicació, necessaris perquè la societat estigui cohesionada, prosperi i tingui més d’un referent a l’hora de formar-se una opinió de les coses. En aquest sentit, la directora de TV3 creu que els mitjans de comunicació són agents socialitzadors, que tenen un impacte en la gent i la fan comprendre i/o interpretar una realitat que sovint és complexa. Aquesta capacitat d’influència sobre l’imaginari públic fa que, encara amb més motiu, sigui necessari enfortir la televisió pública, i no de debilitar-la traient-li la publicitat, com s’ha fet amb Televisió Espanyola i com ella mateixa tem que pugui arribar a passar amb tota la resta de televisions públiques espanyoles, sense distinció de comunitats.

La televisió pública no ha de buscar un rendiment econòmic; el seu és un model de rendiment social, amb vocació de servei. Això ha de servir, segons la ponent, per aconseguir que els ciutadans coneguin la realitat de moltes qüestions que no coneixen prou o de les quals només tenen referències negatives a partir de determinats clixés aportats per algunes sèries de ficció, alienes al nostre entorn cultural i indiferents a les nostres necessitats de cohesió social.

És per això que Terribas creu que la publicitat a TV3 és imprescindible; el teixit industrial català és de petita i mitjana empresa, que es veu reflectiva a la televisió no només a nivell publicita-ri. “Si retirem els anuncis, debilitarem aquest teixit”, el farem menys visible i serem més pobres, afirma. La ponent defensa també la viabilitat econòmica d’aquest model no només per totes les qüestions de funció social que explica, sinó també perquè, pressupuestàriament, la televisió pública de Catalunya només suposa un cost de 50 euros per habitant cada any, només al Principat, sense comptar els espectadors de la Catalunya Nord, la Franja de Ponent les Illes Balears i el País Valencià.

Terribas també es mostra crítica amb la relació que mantenen els aparells de comunicació dels partits polítics i les administracions públiques amb els professionals de la comunicació i assegura que, sovint els periodistes tenen la sensació que viuen en una en una campanya electoral permanent, on sembla que és més important el seguiment mediàtic dels actes de propaganda política que no pas la veritable política.

Tot i això, Terribas expresa la seva fe en la política, en la necessitat d’implicar-se en la gestió dels afers públics.
Hi ha moltes maneres de fer política, diu la ponent, abans de demanar disculpes per la seva vehemència i animar tothom a fer-ne des de les seves pròpies responsabilitats quotidianes. Però les coses s’han de dir pel seu nom i el futur és un interrogant. “Crec que ens en sortirem amb molta responsabilitat col·lectiva”, conclou.assegura que a la política hi ha molt bona gent, que treballa i es desviu pel país, malgrat que sigui el sistema que s’ha acabat configurant el que provoca distorsions i malentesos.

La conversa s’allarga off the record fins passats dos quarts de cinc, en un clima creixent confiança i viu intercanvi de parers.

Data de la trobada: 17/06/2010