Alfredo Serrano és enginyer industrial i un viatger vocacional que es va convertir “per aquelles casualitats de la vida” en director nacional de CLIA. L’Associació Internacional de Línies de Creuers d’Espanya que representa Royal Carribean, MSC Creuers, Norwegian Cruise Lines o Costa Creuers. El turisme sempre li ha interessat.
-Fa més de 20 anys que treballa en la indústria dels creuers…
Per casualitats de la vida. Vaig començar al sector tecnològic, indústria i fabricació. Liderava una divisió en una multinacional que va tancar. M’ho vaig prendre com una oportunitat per pensar i vaig rebre moltes ofertes.
-Va pujar al seu primer creuer.
El llavors president de Transmediterrània em va trucar per comentar-me que estava creant una divisió de creuers. Jo no sabia res de creuers ni de ferris, però el turisme sempre m’ha interessat. No m’ho vaig pensar gaire, era el començament d’una bonica història i una cosa va portar a l’altra.
-I fins aquí.
Si algú m’hagués dit que portaría més de 20 anys en el sector dels creuers, no m’ho hauria cregut. Així són les coses. M’agradaria dir-te que soc un apassionat de tota la vida del mar i que navegava des dels tres anys, però no és el meu cas. Va ser per aquelles casualitats de la vida.
Carta a Collboni
Jaume Collboni és el nou alcalde de Barcelona. “La política és una manera de viure”, assegurava Collboni al Moment Intermèdia del passat mes de febrer. És partidari del sí, o del perquè no? La seva visió és la d’una ciutat connectada amb el talent, les inversions i les oportunitats per a totes aquelles empreses i joves que vulguin establir-se a la capital catalana. “La història de Catalunya i Barcelona, les grans institucions culturals o el desenvolupament econòmic no s’entendria sense la col·laboració publicoprivada. La ciutat és pacte i no un espai on experimentar la ideologia. Hi ha molts interessos i perspectives diferents, però liderar una ciutat és tenir capacitat de generar pactes de col·laboració”, afegia Collboni aleshores.
Així doncs, ara li preguntem a Alfredo Serrano per la seva relació amb l’Ajuntament de Barcelona liderat per l’alcalde Jaume Collboni.
-És de Madrid, però coneix molt bé Barcelona. Què li demanaria al nou alcalde?
La relació amb alguns tinents d’alcalde no era del tot fluida, però amb Jaume Collboni hem tingut molt bona interlocució i ja coneix el nostre punt de vista. L’únic que li puc demanar és que faci una anàlisi rigorosa dels creuers i allò que representen, que es deixi la ideologia a banda i s’abordin els problemes que el turisme pot generar.
-Per exemple?
Seria ridícul negar que es generen algunes externalitats negatives amb el turisme i els creuers, però les externalitats positives i els beneficis són infinitament superiors. Tot i això, hi ha raons per reduir o eliminar les externalitats negatives. El medi ambient és física i química, però no ideologia. Hi ha dades i tecnologia per saber on i per què es produeix una congestió turística. Nosaltres podem influir força en el comportament dels nostres clients, ajudar en la distribució i recomanar-los a quines destinacions i a quines hores hi poden anar. Per això necessitem una interlocució amb tot l’Ajuntament de Barcelona, des de turisme fins a mobilitat. Els problemes de la gent se solucionen amb dades i feina.
L’únic que puc demanar a Jaume Collboni és que faci una anàlisi rigorosa dels creuers, que es deixi la ideologia de banda i que s’abordin els problemes que el turisme pot generar
-Les dades: els creuers representen un 4% del turisme de Barcelona, generen una facturació de 1.000 milions d’euros per a l’economia, tenen una despesa mitjana de 230 euros al dia…
Aquestes són xifres d’un estudi de la Universitat de Barcelona que es va fer el 2014 i es va actualitzar el 2016. Imagina’t. Convindria actualitzar-ho juntament amb Turisme de Barcelona. El sector va créixer en ocupació i contribució econòmica fins que va arribar la pandèmia. Una altra dada comparativa: el creixement dels creuers ha estat d’un 3,1% anual al llarg dels darrers deu anys, mentre que la xifra de turistes a Barcelona ha crescut en un 4% anual i els moviments d’avions al Prat han crescut en un 8% anual.
-Recuperació total després de la pandèmia?
Vam tornar a operar l’any passat amb xifres gairebé testimonials. Encara hi havia algunes restriccions en els nivells d’ocupació dels vaixells per la covid i de fet, aquest serà el primer any de tornada a la normalitat. La nostra expectativa és apropar-nos a les xifres del 2019.
L’objectiu de la sostenibilitat
Segons l’informe del Laboratori de Transferència de Coneixement de la Universitat de Barcelona, els creueristes gasten de mitjana 230 euros per persona al dia. El Port de Barcelona vol electrificar tots els molls de cara al 2026 per tal que els creuers puguin connectar-se en xarxa i de moment preveu acollir fins a 800 escales de creuers al llarg d’aquest 2023. Una cinquena part d’aquests moviments serà realitzada amb gas natural liquat i un 58% d’aquests creuers començarà o finalitzarà el trajecte a la capital catalana.
-Els creuers són sostenibles i respectuosos amb el medi ambient?
Hi ha un objectiu més que una estratègia: ser neutres en carboni l’any 2050. Els creuers som una part relativament petita del transport marítim, però podem i volem estar a l’avantguarda del nostre sector perquè allò que passa a una de les nostres sales de màquines no és tan diferent d’allò que passa a qualsevol altre vaixell. Podem invertir i col·laborar amb els fabricants de motors i drassanes fins al punt de ser els primers a l’hora d’adoptar la seva innovació, encara que això pugui suposar un salt al buit. Estem liderant el grup, però ens hem de moure tots junts. El nostre objectiu és descarbonitzar-nos i tenir un impacte neutre o fins i tot positiu en el medi ambient.
Hi ha un objectiu més que una estratègia: ser neutres en carboni l’any 2050. Els creuers suposen el 0,12% de les emissions globals de CO2. Volem ser el 0%
-Tornem a les dades.
El transport marítim representa el 3% de les emissions de CO2 de tot el món. Els creuers representen el 4% del transport marítim. És a dir, els creuers suposen el 0,12% de les emissions globals de CO2. Volem ser el 0%.
-Com?
Utilització de combustibles amb menys impacte mediambiental com, per exemple, el gas natural liquat que ara per ara és la forma més sostenible per propulsar un vaixell de la mida d’un creuer. Moltes solucions parcials acaben solucionant un problema.
-Més solucions parcials?
L’electrificació dels molls, així els vaixells poden apagar els seus motors i no contaminar. La nostra flota està molt més avançada en electrificació que la resta del transport marítim i dels ports. També fem tractaments residuals de l’aigua i quan descarreguem al mar tenim els mateixos estàndards de qualitat que la ciutat de Barcelona. No depenem ni utilitzem els recursos hidràulics de les destinacions on anem i estem plenament compromesos amb la sequera del Mediterrani, Espanya i Catalunya.
-La sequera és un problema greu…
Nosaltres no agreugem el problema, ja que som autònoms i podem autoabastir-nos amb potabilitzadores que tenim a la vora dels creuers. També hi ha la sostenibilitat social i econòmica més enllà de la sostenibilitat mediambiental.
Barcelona és el primer port d’embarcament i desembarcament d’Europa i incentivem que la gent allargui la seva estada i tingui una contribució més gran a l’economia local
-Els creuers són sostenibles econòmicament i socialment?
Maximitzem el rèdit econòmic de l’activitat dels creuers treballant amb els proveïdors locals de cada ciutat. Per exemple, Barcelona és el primer port d’embarcament i desembarcament d’Europa i incentivem que la gent allargui la seva estada i tingui una contribució més gran a l’economia local. A més, tenim un gran respecte pels drets dels nostres treballadors. El nostre objectiu és que la indústria sigui 100% sostenible.
La polèmica
Ja fa anys que la polèmica amb els creuers està servida. Tant és així que l’alcaldessa Ada Colau va dir en precampanya electoral que “els creuers donen poc benefici i generen col·lapse”. Parlem amb Alfredo Serrano, director nacional de CLIA, sobre el perquè de tanta polèmica.
-Per què els creuers generen tanta polèmica?
Això s’hauria de preguntar a les persones que pensen així…
-Recordo les declaracions de la regidora Gala Pin sobre “la plaga de llagostes que devoren l’espai públic i se’n van”
Aquesta mena de crítiques són l’excepció als 1.500 ports que visitem arreu del món. Habitualment rebem felicitacions i també la catifa vermella. Ja fa molts anys que Barcelona és la primera destinació de creuers i hi ha gent a qui li agrada, però també n’hi ha que no. Tot i això, ja els agradaria a moltes destinacions tenir un problema així perquè demostra l’èxit de l’operació dels creuers.
Ja fa molts anys que Barcelona és la primera destinació de creuers i hi ha gent a qui li agrada, però també n’hi ha que no. Tot i això, ja els agradaria a moltes destinacions tenir un problema així perquè demostra l’èxit de l’operació dels creuers
-Quina és la veritable arrel d’aquestes crítiques?
En aquests col·lectius hi ha un corrent d’opinió que és perillós per a la nostra manera de viure com és el decreixement econòmic. Menys de tot per tal que el planeta estigui millor. El que no acaben de dir és de què viurem tots perquè si hi ha menys de tot, també hi haurà menys feina. Un creixement raonable de l’activitat econòmica no és incompatible amb la sostenibilitat i, en canvi, el decreixement és més pobresa.
-El turisme creix a Barcelona…
Els creuers som un sector força desconegut i aquí ens queda encara molta feina per fer. Tothom ha agafat algun cop un taxi, ha dormit a un hotel o ha viatjat en avió. Ara bé, no hi ha tanta gent que hagi fet un creuer almenys un cop a la seva vida. Així doncs, és relativament fàcil considerar versemblants aquelles crítiques que es fan, però que no tenen un fonament científic. És més fàcil creure allò que es diu d’un vaixell que no pas allò que es diu d’un avió.
-Veure per creure.
Nosaltres som molt visibles a les ciutats. Els vaixells són meravelles tecnològiques. Ningú veu quants avions s’enlairen i aterren al Prat, però els vaixells es veuen des de diferents parts de la ciutat. Si algú vol establir una relació causa-efecte entre el nombre de creuers i la congestió en algunes parts de Barcelona…
Un creixement raonable de l’activitat econòmica no és incompatible amb la sostenibilitat i en canvi, el decreixement és més pobresa
La Copa Amèrica i l’economia blava
Ja s’ha parlat molt sobre la Copa Amèrica i el que encara queda per navegar. Segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, aquest esdeveniment tindrà un impacte net de 1.200 milions d’euros i suposarà la creació de fins a 19.000 llocs de treball. També en parlem.
-Acabem parlant de la Copa Amèrica.
Visito molt sovint Barcelona i crec que la Copa Amèrica és un projecte fascinant i percebo la il·lusió i les grans expectatives que s’estan generant. És una gran oportunitat. Potser l’analogia amb els Jocs Olímpics és una mica excessiva, però sens dubte és una fita molt important i la ciutat no pot deixar passar aquesta oportunitat.
-L’oportunitat de l’economia blava.
Fa uns dies parlava amb la gent dels Amics de la Rambla sobre la Barcelona marinera i comerciant. Ens sorprèn el gran desconeixement que hi ha per part del barceloní mitjà sobre el mar i la importància que té per a l’economia catalana i mundial. Hi ha molta ignorància i sembla que la ciutat i el mar siguin dos mons diferents. El port és una gran font de riquesa.
La Copa Amèrica és un projecte fascinant i percebo la il·lusió i les grans expectatives que s’estan generant. És una gran oportunitat
-D’on prové aquest desconeixement?
No em refereixo només als creuers, nosaltres som només una “víctima”. Estaria molt bé que tothom conegui, valori i apreciï més la relació entre Barcelona i el mar. La Copa Amèrica pot ser una gran oportunitat. Cal donar a conèixer la descarbonització del transport marítim, així com tots els esforços, les inversions i el lideratge dels creuers en aquesta transformació. No és un San Benito, ni ens hem de donar tants pals ni culpar-nos de tot. No és a mi a qui li correspon queixar-se, però sí que hem de continuar construint una interlocució positiva amb totes les autoritats.
-Una qüestió de col·laboració publicoprivada.
És absolutament fonamental. De vegades es parla de les externalitats negatives dels creuers i de la congestió en certes zones de Barcelona. Nosaltres col·laborem amb les autoritats per donar eines i informació als creueristes per planificar la visita d’una altra manera. El lideratge recau en les autoritats que han estat escollides pels barcelonins.
Posem punt final a una d’aquelles converses que ens permeten deixar el mar en calma en un estiu que avança a velocitat de creuer. I no oblideu que, tal com deia el gran Peter Drucker, “l’estratègia és una mercaderia i l’execució és un art” de la mateixa manera que “la cultura es menja l’estratègia per esmorzar”.
Bon viatge i a tota vela!