Jorge Luis Borges apareix a la portada de Bartleby, el escribiente i no pas perquè sigui l’autor d’aquest relat sinó perquè n’és el traductor a l’espanyol. Els de l’editorial Siruela consideren rellevant que aquest gran escriptor en tradueixi un altre, Herman Melville, i ho converteixen en un reclam comercial. Crec que l’encerten, però estem davant d’una honrosa excepció, ja que l’art de traslladar les paraules d’una llengua a una altra acostuma a passar molt desapercebut. Cert que encara hi ha qui obre les tapes dels llibres estrangers per saber qui els ha traduït, però la majoria de lectors no considerem aquest factor i, si no ens agrada el que llegim, acabem donant totes les culpes, injustament, a l’autor original.
Més enllà dels noms coneguts -el del mateix Borges, però també els de Sergi Pàmies, Javier Cercas o Quim Monzó-, la majoria de grans traductors viuen a l’ombra i són celebrats per uns pocs que ara, em temo, haurien d’estar una mica alerta. I és que aviat podria aparèixer, en els crèdits d’un llibre traduït, el nom d’una aplicació informàtica en comptes del d’un professional de la llengua. És a dir: Google Translate (GT) podria substituir Borges. No voldria semblar un (neo)luddita, ja que sóc el primer a fer ús d’aquesta eina informàtica (per ara, la que m’ha donat millors resultats), però no puc evitar manifestar el meu escepticisme.
Si bé les traduccions de GT entre llengües similars (del català a l’espanyol, per exemple) són força acurades (“bufar i fer ampolles” traduït com a “pan comido”), no passa el mateix quan els dos idiomes que entren en l’equació s’allunyen una mica. L’anglès-espanyol no és, en aquest sentit, gaire convincent i si ja partim del japonès o del rus la situació encara es complica més.
Deixeu-me, però, que us posi un exemple amb l’inici de Bartleby, el escribente.
Primer, l’original de Melville:
I am a rather elderly man. The nature of my avocations for the last thirty years has brought me into more than ordinary contact with what would seem an interesting and somewhat singular set of men, of whom, as yet, nothing that I know of has ever been written — I mean the law-copyists, or scriveners.
Després, la traducció de Borges:
Soy un hombre de cierta edad. En los últimos treinta años, mis actividades me han puesto en íntimo contacto con un gremio interesante y hasta singular, del cual, entiendo, nada se ha escrito hasta ahora: el de los amanuenses o copistas judiciales.
Finalment, la traducció de Google Translate:
Yo soy un hombre bastante mayor. La naturaleza de mis ocupaciones de los últimos treinta años me ha llevado a más de un contacto normal con lo que parece un juego interesante y singular tanto de los hombres, de los cuales, hasta ahora, no hay nada que yo sepa nunca se ha escrito – me refiero a la legisladores copistas, o escribientes.
Què ha passat? Que GT, tot i ser una bona eina (no em cansaré de dir-ho), queda totalment en evidència perquè només té en compte un factor: la fidelitat. L’aplicació tradueix el fragment original fil per randa (paraula per paraula, signe de puntuació per signe de puntuació) i oblida que també cal considerar, com fa l’escriptor argentí, la interpretació de l’original i la gramàtica, que és sensiblement diferent a cada llengua. No dubto que, a poc a poc, GT millorarà encara més, però, ara per ara, el resultat és el següent: Borges 1, Google 0. Continuarà…