Diu la professora Estelle Urizarry, de la Universitat de Georgetown, que el català era la llengua materna del descobridor d’Amèrica, segons recull al llibre titulat L’ADN dels escrits de Colom. El mateix opina Nito Verdera, autor de vuit llibres sobre el navegant amb manuscrits de Galícia, Portugal, Itàlia, Tarragona, Castilla, Barcelona, Eivissa, Europa o Gènova, entre d’altres i conclou que “fins ara l’ADN apunta a Eivissa”.
Haurem de veure els comentaris! Encara que la veritat és que posats a pensar, jo no conec a cap persona que tingui com a cognom Colón, ni tan sols Columbus, i en canvi reconeixo infinitat de senyores i senyors que es diguin Colom. També és cert, si un mateix segueix pensant, que al segle XV la flota catalano-aragonesa (Catalunya ha estat sempre molt més a prop del mar) era potent i amb molts professionals, mentre que la flota castellana no se’n té molta constància. I ara que hi dono voltes, els castellanoparlants que utilitzen una sola llengua no acostumen a usar la consonant “m” al final de les paraules, les acaben convertint en “n”. Com seria el cas d’àlbum/álbun, referèndum/referéndun, etc…
És a dir, que probablement Colom va ser un almirant català, ja que a aquella època els habitants de les Illes Balears es consideraven totalment catalans, com molts valencians com els Borgia, als que a Roma calificaven com una maldició catalana.
I a més, jueu. Dos poderoses raons per amagar el seu origen davant la cort especialitzada en l’apertura de processos de puresa de sang i similars, que ja des de primera hora es va considerar propietaria de tota la península.
Ara diràn, “d’acord, era català (o eivissenc) i qué?”
Doncs res, res, el tema no té cap mena d’importància… si no fos per lo il·lustratiu que resulta.
Pel que sembla, la cosa ve de lluny…