El passat 29 d’octubre, una DANA va causar estralls devastadors a Espanya, afectant especialment la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Andalusia. Les fortes pluges van provocar inundacions que han deixat un balanç tràgic de més de 200 víctimes mortals i desenes de desapareguts, on l'impacte en infraestructures, habitatges i vehicles de la zona també ha estat molt greu. Aquest fenomen meteorològic destaca com un dels més destructius de la història del territori espanyol i de la pròpia Comunitat Valenciana, que l’any 1957 ja va patir el desbordament del riu Túria amb la conseqüent inundació de la ciutat de València.
La importància d’aquest succés -amb implicacions climàtiques i també polítiques- l’ha situat diverses setmanes en primera plana dels mitjans de comunicació. Un mes després, cal preguntar-se com s’ha seguit el dia a dia d’aquesta tragèdia i què podem aprendre comunicativament dels errors i els encerts periodístics.
Una bona gestió de la comunicació en una crisi d’aquestes magnituds és de vital importància per traslladar bé la informació a la ciutadania i no agreujar encara més una situació que, de per si, ja és colpidora. Encara és més important, però, fer un ús responsable d’aquesta comunicació per ajudar les víctimes i afectats i evitar que pateixin més. El periodisme ha de ser part de la solució, no del problema.
Si bé és impossible analitzar tot el que s’ha comunicat aquestes setmanes, la perspectiva del temps i dels fets ens permet observar bones i males pràctiques periodístiques en la descripció d’una tragèdia contaminada pel color polític de cada mitjà, que ha condicionat inevitablement discursos i estratègies comunicatives.
4 errors comunicatius
Manipulació d’informació i d'imatges en directe
Les xarxes socials, i molt particularment l’antic Twitter (X) des que Elon Musk la va adquirir, són últimament molt atacades pels mitjans de comunicació, que qüestionen la versemblança dels continguts que allà es difonen. Més enllà dels interessos polítics -la línia editorial de diaris com The Guardian o La Vanguardia és oposada a Donald Trump-, el que s’està produint aquí és una batalla sobre quins són els canals de referència per obtenir informació de la ciutadania. El cansament de part de la població dels mitjans tradicionals, que ja no generen la mateixa confiança de fa unes dècades, ha provocat que la crisi de la DANA s’hagi seguit enormement a través de les xarxes socials, amb la inevitable confusió entre informació fiable i falsa, a més de les lluites entre bàndols ideològics.
Un dels casos més sonats ha estat el de l’influencer Rubén Gisbert, que amb els seus vídeos i tuits va generar un gran impacte comunicatiu, fins al punt d’entrar a col·laborar en el molt divisori programa “Horizonte” d’Íker Jiménez (que s’emet a Cuatro, però que s’alimenta d’infinitat de col·laboradors sortits de les xarxes socials). Ara bé, aquesta exposició constant va acabar afectant la reputació de Gisbert, en descobrir-se un vídeo filtrat on s’evidenciava la seva sobreactuació abans d’entrar en una connexió en directe a la televisió. En les imatges, veiem com Gisbert s’agenolla per embrutar-se de fang els pantalons per exagerar la seva implicació en les tasques de recuperació de la tragèdia. El seu gest, propi de qui busca una “espectacularització” de la realitat, qüestiona un dels principis bàsics del periodisme, la veracitat.
Fake news: El fals "cementiri" al pàrquing de Bonaire
La falta d’informació clara de vegades propicia i dona peu a fake news que ràpidament s’estenen per les xarxes. En aquest cas, cal sumar-hi, a més, la falta de dades oficials actualitzades per part de les institucions, el que va augmentar encara més els rumors sobre les possibles víctimes mortals per omplir aquest “buit” informatiu. Tant és així, que diversos mitjans de comunicació i influencers van difondre que un pàrquing, el de Bonaire, era un “cementiri” de víctimes perquè estava inundat i era de grans dimensions. Va arribar tan lluny aquesta falsa notícia que fins i tot alguns van difondre la imatge d’un treballador dels serveis d’emergència sortint del pàrquing com si plorés, quan en realitat s’estava netejant la suor. La falta de corroboració dels fets i la manca de rigor periodístic posen de manifest que determinats mitjans “seriosos” perjudiquen la professió i provoquen que la ciutadania perdi la confiança informativa en mitjans tradicionals i acabi perduda entre infinitat de fake news que ja circulen per les xarxes de forma interessada.
Desinformació a les xarxes socials
Com ja hem anat dient, les xarxes socials han esdevingut una de les principals vies d’informació ciutadana. La diversitat comunicativa i “sense filtres” que poden proporcionar aquests canals conviu amb la manca de control i contrast del que allà podem llegir i veure. Hauria de ser evident que, per molts seguidors que tinguin, determinats influencers no poden ser considerats fonts fiables d’informació. La confusió entre opinió i informació és, en molts casos, notòria, i determinats discursos i “notícies” esbiaixades poden acabar fomentant la desconfiança en les institucions, els mitjans i el mateix sistema democràtic. Des d’aquí celebrem les mirades crítiques ciutadanes amb la gestió pública i el periodisme, però creiem que aquestes protestes s’han de fer sempre des del rigor i la humilitat. Per tant, entenem que aquelles persones que gaudeixen de més notorietat a les xarxes socials han d’aprofitar aquest altaveu per ser comunicativament responsables i no intoxicar el debat públic.
Falta de fonts de primera mà i oficials
Durant els moments fatídics de la DANA a terres valencianes, la manca de comunicació fiable per part de les màximes autoritats responsables (inicialment, la Generalitat valenciana i, posteriorment, també el Govern espanyol) va ser notòria. No només per preveure la tragèdia, sinó també per anar difonent a la ciutadania la informació primordial, particularment sobre el nombre de víctimes i desapareguts. Aquest buit informatiu ha afectat la credibilitat de les institucions i ha provocat la proliferació de discursos antisistema i antiestat. De fet, pràcticament tots els portaveus polítics de l’executiu de Carlos Mazón i de l’executiu de Pedro Sánchez han estat enormement qüestionats per la ciutadania, pels usuaris més influents de les xarxes socials i pels mateixos adversaris polítics.
Una excepció seria la d’Óscar Puente, ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, que es va dedicar a comunicar regularment a les xarxes amb vídeos i fotos tot el que feia el seu ministeri nit i dia per recuperar carreteres i vies de tren afectades i, per moments, va exercir de portaveu improvisat del Govern espanyol, fins al punt d’interactuar amb usuaris i víctimes a X. La seva reputació ha millorat notablement només per fer comunicativament allò que caldria demanar a tot servidor públic durant una crisi: explicar de forma clara, constant i transparent als ciutadans la situació i quina és la reacció política.
4 aprenentatges comunicatius
La proximitat, un valor a l’alça
Per tal d’aconseguir informació de primera mà i poder sentir les veus dels afectats per la DANA, molts mitjans de comunicació han optat per desplaçar-se als llocs dels fets. La proximitat, que permet accedir a fonts de primera mà, és fonamental per descriure a la ciutadania una tragèdia d’aquest tipus i comunicativament ha estat valuós que determinats mitjans públics (com, per exemple, la televisió catalana TV3 o la televisió valenciana À Punt) hagin cobert bona part dels pobles afectats en una clara mostra de territorialitat i de voluntat de recerca de testimonis. Ara bé, no podem oblidar que les tragèdies també poden generar visitants inesperats, que aprofiten el focus informatiu de la tragèdia en benefici propi. La presència a la Zona 0 d’associacions i organitzacions de tota mena (com per exemple, Desokupa), així com d’influencers no desplaçats estrictament amb voluntat informativa, sinó personalista i/o ideològica, pot generar una aparença de proximitat enganyosa per als seus seguidors que, en alguns casos, deriven en pràctiques de comunicació sensacionalistes.
La necessitat dels especialistes
En els mitjans de comunicació, cal fer un esforç per distingir els diferents espais d’on podem estar recollint la informació. No té la mateixa validesa i rigorositat un programa d’opinió que un informatiu, per exemple. Ni un telenotícies que una tertúlia, on el debat entre els diferents professionals que intervenen al programa amb les seves valoracions lliures (o interessades, segons el color polític estipulat de cada participant) no sempre són veus autoritzades sobre els temes que tracten. Afortunadament, durant aquestes setmanes, alguns mitjans sí han donat veu a especialistes en fenòmens meteorològics, en gestió de crisi, en emergències, en urbanisme, en medicina o en lleis, que han aportat visions expertes, reposades i sensates. El periodisme ha de proporcionar un valor afegit a la ciutadania i no pot caure en les dinàmiques d’una tertúlia de bar.
Respecte a les víctimes
El codi deontològic periodístic estableix que, en línies generals, no és ètic ensenyar imatges de víctimes mortals, que poden derivar fàcilment en un exhibicionisme truculent. A més, s’ha d’evitar el dany moral als afectats i els seus familiars quan les fotografies o vídeos no aporten cap valor informatiu. Tots els mitjans de comunicació han seguit al peu de la lletra aquestes indicacions deontològiques i s’ha evitat també la revelació pública de dades personals sobre les víctimes mortals abans de la seva comunicació pertinent per part de les autoritats a les famílies. En aquest sentit, cal celebrar que, malgrat les fake news mencionades, no s’han traspassat límits intolerables que haurien suposat una falta de respecte als difunts.
No afavorir especulacions i donar veu als afectats
L’alarmisme, els prejudicis i la precipitació són enemics de la bona comunicació i d’un periodisme que estigui a l'altura del que hauria de ser aquesta professió. Malgrat l’impacte negatiu d’infinitat de rumors durant la DANA, cal celebrar que hi hagi hagut mitjans i periodistes capaços de donar veu a la ciutadania, d’haver informat amb responsabilitat i d’haver fet anàlisis que vagin més enllà de la immediatesa i de l’especulació. Un bon exemple d’aquesta pràctica és el documental del programa ‘30 Minuts’ de TV3 que van emetre el mateix diumenge de la setmana catastròfica després de diversos dies de rodatge a la zona 0. L’interessant del programa és que va explicar la catàstrofe amb la perspectiva dels afectats, sense polèmiques i falsedats, i sense entrar en discussions polítiques que tot ho contaminen.
Per: Carles Matamoros Balasch, Maria Blanch Llardén i Gerard Bertran López