El director de la Fundació Romea, l’incansable Fèlix Riera, ha organitzat un entranyable cicle de teatre experimental titulat “pensar amb les mans”. La primera sessió, amb Gemma Galdon, va consistir en la confecció d’un barret. La segona, titulada “De la fusta al so”, va anar a càrrec del luthier David Bagué que va construir un violí davant la mirada bocabadada d’un bon nombre d’espectadors. La tercera, a càrrec d’Estela Martín i Gino Rubert, encara no l’hem vist.
Totes tres, en paraules de Riera, reivindiquen el retorn al llenguatge de les mans i el contacte amb objectes materials, en un món dominat pels algorismes i l’acceleració. Un llenguatge al que s’atribueix propietats benèfiques, com ho demostra el nombre creixent de gent de totes les edats que s’apunten a classes de dibuix, ceràmica o fusteria.
La comunicació directa, “el retorn a pensar amb les mans implica aprofundir en la capacitat humana de sentir el poder transformador dels materials que ens lliguen amb la realitat”, diu Riera. I el professor Ferran Sáez, amic i glossador del luthier David Bagué, hi afegeix: “Les mans no només ens connecten amb el món extern, sinó que també ens connecten amb nosaltres mateixos”, establint un diàleg interior massa sovint ajornat.
Efectivament, les mans són la base principal de la comunicació no verbal, ens uneixen físicament i espiritualment amb la gent que estimem, ens permeten expressar afecte o respecte per amics, coneguts i desconeguts acabats de conèixer, i fins i tot són objecte d’estudi per banda de quiromàntics i altres buscadors del perquè de tot plegat.
En qualsevol cas, el missatge del cicle ens ajuda a meditar i probablement a recuperar la introspecció, la pau i el silenci, que són requisits indispensables, tant per elaborar una comunicació responsable com per no perdre el món de vista. Si més no, aquest efecte pacificador era el que mostrava l’expressió relaxada dels espectadors del Romea en sortir del teatre.
Perquè com és ben sabut (i tan sovint oblidat), la bona comunicació comença per un mateix.
Que tingueu un bon mes de març.