Fa pocs dies que s’han complert 5 anys de l’inici de la crisi financera. El 9 d’agost del 2007, el BCE va haver d’intervenir els mercats amb l’injecció de gairebé 95.000 milions d’euros per frenar el contagi de la crisi de les hipoteques subprime. D’aleshores ençà, ja ho sabem, les coses no han deixat d’anar a pitjor. Així, si comparem la situació d’aquells dies amb el moment actual ens trobem amb un PIB del 3,8% que ha passat a un -0’5% , una taxa d’atur del 7,95% que ha pujat fins al 25%, un IBEX situat en els 14.800 punts que ara amb prou feines arriba a la meitat, i una prima de risc de 21 punts que no ha deixat d’escalar fins a superar els 600. Un panorama, es miri com es miri, més que descoratjador.
Com ve sent habitual, no hi ha dia que no ens trobem titulars sobre intervencions, retallades i pujades d’impostos, la desaparició de l’euro, i el tant reclamat ajust salarial. Recentment, el BCE ha tornat a “recomanar” la baixada de sous per tal d’incrementar la competitivitat del país. Res de nou. I poc a dir i a criticar si aquestes mesures, aplicades a tothom seguint el mateix criteri, ens han d’ajudar a sortir del forat on som.
I és que resulta poc coherent demanar a la gent que s’ajusti el cinturó quan alguns dels directius de les principals empreses de l’IBEX 35 són els millor remunerats del continent, amb uns sous que arriben a ser fins a un 10% superiors als dels seus homòlegs europeus. I encara menys quan aquestes empreses són les que acaparen bona part de l’endeutament al sector empresarial.
Per això, donat el context econòmic actual, és d’agrair l’anunci que han fet algunes multinacionals d’aquest grup tan selecte (Telefónica, Santander, Sacyr, Gas Natural …) de reduir les retribucions dels seus directius i/o consells d’administració. De la mateixa manera que també és d’agrair que el dijous 16 d’agost hagi entrat en vigor la limitació salarial per als executius de bancs i caixes nacionalitzats.
Sembla, ara sí, que es comença a ser conscients del moment en què ens trobem i de la necessitat de dur a terme actuacions contundents per tirar endavant. La festa s’ha acabat i a l’economia, com a molts altres àmbits, també es comença a fer evident que el compromís apareix quan acaba la diversió. Encara que sigui una mica tard!