Explica la mitologia grega que un dels treballs d’Hèrcules va ser derrotar la poderosa Hidra de Lerna. La gesta no era petita, ja que la criatura, per cada cap que se li tallés, li creixien dos més. No obstant això, dubto molt que la llegendària “Glòria de Hera”, amb tota la seva força, hagués pogut fer res contra Internet, autèntica hidra dels nostres dies. Benvinguts a aquest efecte Streisand.
El 2003 la cantant i actriu Barbra Streisand demandava a un fotògraf californià, Kenneth Adelman, ia la pàgina web pictopia, perquè es retirés una imatge aèria de casa seva i, de passada, demanant el pagament de 50 milions de dòlars, al · legant violació de seu dret a la privacitat. El fotògraf es va defensar argumentant que aquestes imatges (i la resta que formaven un arxiu de 12.000 fotos) formaven part d’un programa que tenia com a objectiu documentar el desgast de la costa californiana.
Amb el que no comptava Streisand és que, per culpa de (o potser, gràcies a) la seva denúncia, més de 420.000 persones van visitar la web demandada el mes següent i, el que és pitjor, molts d’ells van prendre les imatges de la polèmica i les van penjar a les seves webs, blogs i serveis d’intercanvi d’arxius, fent d’alguna cosa que no tenia el menor interès (almenys per als no fans de la vida i obra de l’actriu i cantant), una moda que va fer furor a Internet.
La moralitat del cas Streisand està clara. Intentar censurar o coartar la llibertat d’expressió a Internet (o en una societat en la que la Xarxa és un mitjà de comunicació massiu) pot tenir conseqüències totalment contràries al que es busca. Més enllà dels esforços de la senyora Barbra per la seva privacitat, hi ha molts altres exemples més propers en el temps que ens demostren el poder de l’efecte Streisand: les caricatures de Mahoma, la portada dels Prínceps d’Astúries a El Jueves o la fotografia de la família Zapatero amb Obama i senyora. Tots aquests casos, i molts més, tenen alguna cosa en comú, una cosa que algú no tenia interès que se sabés i va intentar censurar, sortint-li el tret per la culata. Als internautes no els agrada els intents de censura, i penjar una imatge o un comentari costa molt poc.