Com tanta gent, la primera vegada de la meva vida que vaig votar en unes eleccions democràtiques va ser el dia 15 de juny de 1977. En aquell temps jo era un jove periodista de cabell llarg, geni curt, mostatxo rebel, mocador al coll, texans gastats i botins amb cremallera. Aquell dia, però, em vaig pentinar, em vaig calçar unes sabates brillants, vaig posar-me l’únic “traje” que tenia i em vaig fer el nus de la corbata. Llavors, al vestit encara li dèiem “traje”. Desprès li vaig donar el bracet a la mare, que també s’havia empolainat adequadament, vam baixar les escales de casa i, més contents que un gínjol, vam anar a votar junts. Era un dia de festa.
Des de llavors, per a mi, cada dia d’eleccions és una festa i cada procés electoral, un espectacle del qual no me’n vull perdre cap detall, tot sigui dit amb gran respecte, atès que les espectacles, si volen, també poden ser respectables.
Acabem de viure un procés electoral molt important i en comencem un altre que déu n’hi do. Les eleccions americanes són d’una plasticitat, una dramatúrgia i una perfecció escènica, únicament comparables amb la mil·lenària tradició litúrgica de l’església catòlica, tan lloada per l’admirat Adolfo Marsillach i per mi mateix sense anar més lluny.
Diu la wiquipèdia que un espectacle és un acte públic atractiu. No diu que hagi de ser útil, però jo crec que un espectacle útil és molt més atractiu que no pas un altre que no és. Les eleccions americanes, al meu parer, han servit de baròmetre social d’un país enorme i molt divers que ha debatut lliurement els seus problemes i finalment s’ha expressat a les urnes. Probablement, el seu guanyador –un home que ho tenia tot per no poder somiar mai ser president dels EEUU d’Amèrica- les ha guanyat perquè el seu missatge integrador i la seva actitud positiva i respectuosa amb l’adversari li ha creat menys més antipaties que simpaties. D’aquí uns dies, Obama jurarà el seu càrrec al Capitoli davant el president de la Cort Suprema dels EEUU i desprès anirà al Congrés i serà ovacionat per tots els representants de la voluntat popular més enllà de la seva adscripció demòcrata o republicana.
Aquí comença un altre procés electoral realment important. Esperem que l’espectacle sigui atractiu (perquè hi voti molta gent), útil (perquè si més no serveixi per avançar en la solució dels problemes que ens afecten) i, sobretot, civilitzat. Perquè sinó, potser serà atractiu, com ho són les curses de braus, els combats de boxa o les desfilades militars, però no serà útil per a ningú. I encara menys per la convivència, que és el valor suprem que, sense renunciar a res, caldria protegir per damunt de tot.