IniciActualitatEl mestre que va prometre el mar i la batalla del relat

El mestre que va prometre el mar i la batalla del relat

  • 30 Oct 2023
  • Opinió
per Toni Rodriguez Pujol
Tornar

Darrerament hem conegut un parell de frases dignes de figurar a qualsevol manual pràctic de comunicació corporativa. Una, pertany a l’escriptor nord americà d’origen vietnamita Viet Thanh Nguyen, que diu que “les guerres es lliuren dues vegades: al camp de batalla i al camp de la memòria”.

És a dir, no hi ha prou en esforçar-se en guanyar la batalla. També cal guanyar el relat.  

L’altra pertany a l’expresident equatorià Rafael Correa i ens ha arribat via PAIOS (“el quadern dels Periodistes Apocalíptics, Integrats, Optimistes i/o Solidaris”), una plataforma animada pel gran Andreu Farràs on determinats professionals s’expressen sense embuts dins d’un marc narratiu alternatiu, propi i independent que pren irònicament el seu nom d’Umberto Eco. Correa diu que “des que es va inventar la impremta, la llibertat de premsa és la llibertat de l’amo de la impremta”.

La idea de l’escriptor viaetnamita va ser esmentada fa poc per l’ex director de TV3, Francesc Escribano, productor de “El maestro que prometió el mar” el dia de la presentació de la pel·lícula en un poblet de Burgos, on el professor català Antoni Benaiges havia exercit un magisteri innovador a la primera meitat dels anys 30, abans de ser afusellat pels feixistes a començaments de la guerra civil. 

La pel·lícula, d’estrena imminent, defensa la necessitat de recuperar la memòria adulterada per anys de dictadura i posterior indiferència per tal de fer justícia als petits herois com Benaiges, però sobretot per recuperar el relat correcte dels fets, que és un dels principals objectius ètics del periodisme i la comunicació.

En aquest sentit, com ja hem dit altres vegades i tot respectant el dret incontestable de les empreses privades a defensar els seus propis interessos, convé saber sempre qui és l’amo de la impremta i quin pes hi té a dins la consideració del periodisme i la comunicació com a servei públic.

Perquè com diu Viet Thanh Nguyen, la imatge definitiva de les coses no la fixa sempre la realitat sinó la versió que se’n fa, ja sigui parlada, gravada o escrita. 

Que tingueu un bon mes de novembre!