ADA COLAU, LA DONA QUE VOL OBRIR CAMÍ
Ens mira amb un mig somriure adreçat alhora a partidaris i detractors. Sap que els primers són incondicionals i els segons, irreductibles. Es tracta d’un somriure aparentment tímid, que tal vegada amaga el seu convenciment d’estar interpretant la partitura que tard o d’hora haurà d’interpretar tothom: descarbonització, electrificació, pacificació de l’espai urbà. La diferència potser seria en el tempo i en el diàleg. Ella vol obrir camí i ho vol fer de pressa. I el diàleg amb els seus oponents, si és reiteratiu, l’esgota.
Per evitar-s’ho disposa d’un equip liderat per Jordi Martí, un bon comunicador curtit en mil batalles, i amb la certesa quasi religiosa que si queda primera, comptarà amb el suport de molta gent anònima (ben visible darrere seu, al cartell electoral) i dels grups del PSC i ERC que teòricament són els seus dos únics possibles aliats, que ara per ara, com és natural, segueixen el seu propi guió sense respondre els seus cants de sirena.
Si ho aconsegueix serà la primera dona que fa tres mandats seguits. Perquè ser la primera dona alcalde de Barcelona ja ho va aconseguir fa vuit anys.
Les tres promeses principals d’Ada Colau (segons programa electoral
- Accelerar la implantació d’espais verds i pacificar el trànsit.
- Connectar el tramvia de la Diagonal i reduir la circulació de vehicles privats.
- Reduir l’impacte de la massificació turística.
Resultats 2019
10 regidors – 20,7% vots vàlids.
Últimes dades del CIS
24,8% – 11-13 regidors.
JAUME COLLBONI, L’HOME CONFIAT
Ens mira des de la finestra oberta d’un cartell ocupat a parts iguals pel seu rostre rialler i el roig històric de l’esquerra tradicional, el color que també defineix la imatge corporativa del PSC. És a dir, un 50% d’entusiasme personal i un altre 50% d’imatge de marca.
Collboni és un candidat segur d’ell mateix i de la tradició municipal barcelonina que va governar la ciutat entre 1979 i 2011 amb els exalcaldes Narcìs Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu, que són els seus principals referents. Els dos primers van saltar, respectivament, de l’alcaldia a la vicepresidència del govern espanyol i a la presidència de la Generalitat. Els altres dos van rebre atacs sense misericòrdia a compte del Fòrum de les Cultures i la reforma de la Diagonal.
Però ell és una persona optimista, que tal vegada s’inspira en el fet que, arribat el moment de buscar pactes postelectorals de govern, és un dels que tindrà menys limitacions: el seu mapa d’hipotètiques aliances abasta des dels Comuns fins a Junts per Catalunya. I fins i tot podria comptar amb els vots del Partit Popular de Catalunya en contra d’un candidat independentista. No sería el primer cop que passa.
Les tres promeses principals d’en Jaume Collboni
- Més habitatge social (Pla Viure a Barcelona) i descompte en lloguers als joves (Pla 500) → en sintonia amb Moncloa.
- Urbanisme: Pla de Nou Verd Urbà i cobriment de la Ronda de Dalt.
- Pla de Barris 2024-2027.
Resultats 2019
8 regidors – 18,4%.
Últimes dades del CIS
2,5% – 10-12 regidors.
ERNEST MARAGALL, LA PACIÈNCIA DEL VELL PROFESSOR
Ernest Maragall ens mira creuat de braços, abillat de negre, amb camisa clara i corbata fosca, amb aquella expressió barrejada de determinació i paciència infinita que fan els vells professors abans d’iniciar una classe que es preveu complicada.
És un professor, tot sigui dit, bastant respectat per la classe. Darrere seu, una oferta que és un desig (“l’alcalde de tothom”) i una imatge difuminada de Barcelona, a la que sens dubte voldria redefinir.
Maragall també és capaç de pactes postelectorals a dreta i esquerra. Cap a la dreta, fins a Junts. A l’esquerra, fins als Comuns. De fet, Ada Colau, que l’any 2019 li va treure a darrera hora l’alcaldia de les mans, li fa l’ullet dia sí dia també. Però el vell professor, que en la llarga etapa pasqual maragalliana de l’Ajuntament de Barcelona (1982/1997) ja va jugar un paper discret però decisiu a la governança de la ciutat, ja n’ha vist de tots colors i no s’immuta, ocupat com està en la tasca d’actualitzar i singularitzar tot el possible la seva oferta.
Les tres promeses principals d’Ernest Maragall
- Pla 60-40 de pacificació: més voreres, menys calçades, i més corredors verds.
- 20.000 nous habitatges de lloguer assequible en 4 anys → en sintonia amb la Generalitat i impuls d’un pacte metropolità per l’habitatge públic.
- Salari mínim municipal 1.500€.
Resultats 2019
10 regidors – 21,4%.
Últimes dades del CIS
13,2% – 6-7 regidors.
XAVIER TRIAS, UN SOCIALDEMÒCRATA DE CONVERGÈNCIA
“Fem-ho per Barcelona”. És a dir, “fem-ho pels barcelonins/es”, diu el cartell. Un cartell educat, amable, obert i fins i tot alegre, com l’home que ens espera a l’altra banda de la finestra. Xavier Trias és un metge savi i compassiu mogut per la vocació de tenir cura de la gent. Un senyor de Barcelona i servidor públic de soca-rel, nascut a la cantonada de Rambla Catalunya amb Consell de Cent que quan arriba l’hora, es treu l’americana, s’arremanga les mànigues de la camisa i, tot d’una, posa fil a l’agulla.
Abans d’acceptar la responsabilitat d’encapçalar la candidatura, va posar les seves condicions a Junts. Ell, un sociovergent convençut, faria la llista, definiria el caràcter ideològic del programa i pactaria amb qui considerés millor per tal d’assegurar una bona governabilitat de Barcelona. De moment, se n’ha sortit amb les dues primeres. El seu resultat final serà decisiu a l’hora de definir la darrera, que de moment només sembla tenir dues limitacions: Ada Colau a l’esquerra i el Partit Popular a la dreta. A menys que Sirera faci un “Manuel Valls”, que de més verdes en maduren…
Les tres promeses principals d’en Xavier Trias
- Seguretat: més eines policials i un Pla de Desenvolupament estratègic de la GUB.
- Nova ordenança de civisme i pla de xoc de neteja.
- Nou Pacte per la mobilitat i un Pla del vianant.
Resultats 2019
5 regidors – 10,5%.
Últimes dades del CIS
17,3% – 8-9 regidors.
ANNA GRAU, LA CANDIDATA QUE ES DESPULLA
Anna Grau és una de les poques periodistes que han traspassat el mirall de la informació política per passar a fer, directament, política. Amant del risc i sabedora de les possibilitats reals que té el seu partit d’entrar en una posició rellevant al proper plenari de l’Ajuntament de Barcelona, actua amb la fe dels candidats més lluitadors i no té cap mena de recança a l’hora d’ofrenar la seva imatge personal a l’altar del partit que li dóna suport.
Aparentment nua, amb el cor dividit entre Catalunya, Espanya i Europa i mig envoltada d’una magnífica mitja orla de color vagament taronja, la candidata ens convoca amb una mirada desafiadora que anuncia polèmica, un maquillatge perfecte i un missatge imperatiu que no admet matisos: “Libérate”. És a dir, “adona’t que no ets lliure i despulla’t, com he fet jo”.
La imatge ens recorda, sens dubte, el nu integral del fundador de Ciutadans, Albert Rivera, a les eleccions catalanes del 2006, on mostrava tot el cos sencer, sense maquillar i amb les mans cobrint-li les parts nobles.
No és ben bé igual, és clar. Però el futur encara no està escrit.
Les tres promeses principals d’Anna Grau
- Okupes fora, veïns dins: tolerància zero amb els okupes.
- Stop superilles: urbanisme de rescat.
- Promoció del bilingüisme.
Resultats 2019
6 regidors – 13,2%.
Últimes dades del CIS
2,3% – 0 regidors.
DANI SIRERA, L’HOME TRANQUIL
Malgrat que té més de 55 anys, Daniel Sirera és el candidat que presenta la imatge més jove de les actuals eleccions. Mirada directa, cap pelat, celles ben depilades, mitja barbeta i somriure sorneguer, el candidat popular fa la impressió d’aquell que no té gaire res a perdre i tal vegada alguna cosa a guanyar.
Només que quedi davant de Vox i aconsegueixi entrar a l’Ajuntament amb un nombre acceptable de regidors, els seus objectius estaran més que coberts. I si a més a més, pot ser decisiu amb els seus vots per decantar la balança dels pactes postelectorals, oli en un llum.
L’enigma està en saber si, posats a triar, mirarà d’impedir un alcalde independentista o farà tot el possible per no donar la victòria final a un alcalde socialista. De moment, les úniques possibilitats radicalment excloses són que arribi a donar suport a Ada Colau o a Ernest Maragall, tot que i que arribat el cas és força improbable que ningú rebutgi els seus vots. Entre altres coses, perquè no és possible. I en Sirera ho sap. I per això somriu.
Les tres promeses principals de Dani Sirera
- Prou de superilles
- Més Guàrdia Urbana i menys okupacions i narcopisos
- Menys fiscalitat: menys IBI, plusvàlua i IAE i Pla de turisme 2023-2030
Resultats 2019
2 regidors – 5%.
Últimes dades del CIS
7% – 2-3 regidors.
EVA PARERA, LA COMODITAT DE L’OUTSIDER
Eva Parera, supervivent contestària del grup que va organitzar l’exprimer ministre francès d’origen català Manuel Valls, sap que no té gaires possibilitats i que la seva opció és difícilment distingible de la que presenta Ciutadans, amb qui comparteix fins i tot la imatge de les tres banderetes (catalana, espanyola i europea) alineades a l’angle esquerra del cartell electoral.
A la dreta, el seu nom en una tipografia molt més petita que la frase “Barcelona, grande otra vez”. Una frase que dóna per suposat que Barcelona ha estat realment gran alguna vegada i que ella i el seu partit serien capaços de retornar-li la grandesa. Al mig de l’imatge, ben centrada, la seva fotografia. I de fons un color blau fosc que vol projectar els valors de l’ordre, l’estabilitat i la seriositat, associats a aquest cromatisme.
Parera fa l’ullet a Donald Trump (“Make America Great Again”) i ens vol transmetre que és valenta, seriosa i ordenada i que no necessita l’abric de grans formacions per a dir-nos el que pensa. La resposta, en el seu cas com en el de tots els altres, la tindrem ben aviat.
Les tres promeses principals d’Eva Parera
- Més policia de proximitat i nou model de patrullatge.
- Eliminació de taxes i impostos: menys barreres al negoci i ampliació bonificacions.
- Creació regidoria d’autònoms i emprenedors: clar pilar en les seves polítiques.
Resultats 2019
No es van presentar com a VALENTS. 2 regidors després de l’escissió de Ciutadans.
Últimes dades del CIS
2,1% – 0 regidors.