Estabanell, empresa dels sectors energètics i de les telecomunicacions amb seu a Granollers, promou la instal·lació de quatre parcs de generació d’energia solar fotovoltaica a la demarcació de Tarragona. Concretament, als municipis de Figuerola del Camp i Pla de Santa Maria (Alt Camp), al Catllar (Tarragonès) i al municipi de Vinyols i Els Arcs (Baix Camp), on està prevista la instal·lació del seu primer parc agrovoltaic.
La inversió total prevista per Estabanell per tirar endavant els quatre parcs solars de generació d’energia 100% d’origen renovable és de 12 milions d’euros. En total, comptant aquestes plantes, ja són 14 els projectes que l’empresa té a informació pública a Catalunya, i 5 amb autorització prèvia.
Generació distribuïda, la base del model d’Estabanell
Estabanell aposta per un model de generació de renovables 360, amb el que generar i ajudar a generar energia promovent, d’una banda, parcs solars fotovoltaics sobre terreny i, de l’altra, l’autoconsum, tant domèstic com industrial.
Els parcs solars que proposa la companyia granollerina s’adapten a la idiosincràsia i a la realitat de cada territori, prioritzant que els parcs se situïn el més a prop possible del punt de consum per oferir un millor servei, amb major independència de la xarxa de transport i amb menys infraestructura per a la distribució, amb la garantia d’una producció neta i sense emissions. El director de generació d’Estabanell, Pere Borràs, explica que “el model de parcs d’Estabanell es defineix per instal·lacions distribuïdes pel territori, properes a les xarxes elèctriques existents i als punts de consums, que són una alternativa clau per evitar quilòmetres i quilòmetres de torres i cable per portar l’energia des de punts de generació allunyats”. “A més de la proximitat, – puntualitza Borràs- els nostres parcs incorporen mesures naturalitzadores que els integren en el seu entorn, reduint el seu impacte visual i contribuint a fomentar la biodiversitat autòctona”.
Projecte d’El Catllar (Tarragonès)
El parc de generació d’energia fotovoltaica del municipi d’El Catllar està projectat sobre una superfície de 7.6 hectàrees i tindrà una potència instal·lada de 5 MW, que farà possible generar 8.000 MWh en un any, és a dir, l’equivalent al consum anual d’aproximadament un terç del municipi.
La ubicació prevista es troba a més de dos quilòmetres del nucli urbà, que permetrà connectar-lo a la xarxa de distribució sense necessitat de construir suports amb un alt impacte visual, com ara torres elèctriques, ni de desplegar cable per fer arribar l’electricitat al consumidor final. D’altra banda, es podran aprofitar els accessos que ja comuniquen amb la zona, sense necessitat de desenvolupar nova infraestructura.
Després de dur a terme tots els estudis necessaris, els terrenys sobre el que Estabanell ha previst desenvolupar el parc solar fotovoltaic de El Catllar són òptims per a la generació de renovables i compatibles amb la col·locació de panells suportats amb estructura fixa, que permet adaptar la instal·lació a les formes de les parcel·les que té el terreny.
L’ús d’aquestes estructures és rellevant perquè eviten alterar l’estructura parcel·lària original dels terrenys, ajuden a conservar els murs de pedra seca existents i permeten amb molta facilitat ajustar els panells a la inclinació natural del terreny per reduir al màxim l’impacte paisatgístic de la instal·lació i aprofitar al màxim l’exposició al sol.
Amb una inversió prevista de 3,5 milions d’euros, el projecte d’Estabanell incorpora elements de naturalització com el creixement natural d’una coberta vegetal al sòl, formada per plantes autòctones, que afavoreix l’arribada d’insectes pol·linitzadors propis de la zona, la instal·lació d’una tanca cinegètica que permeti sempre el pas de la petita i mitjana fauna autòctona, i el manteniment de cultius llenyosos existents, que conformaran una pantalla vegetal que permetrà reduir la visibilitat sobre aquesta instal·lació per part d’observadors propers.
La posada en marxa de la nova planta suposarà l’estalvi d’aproximadament 1.200 tones de CO2. És a dir, les mateixes tones que emeten, de mitjana, 500 cotxes de combustió a l’any.
Projectes a l’Alt Camp: Figuerola del Camp i Pla de Santa Maria
Els projectes previstos a Figuerola del Camp i al Pla de Santa Maria no superen les 6 hectàrees de superfície. El de Figuerola del Camp, ubicat en una zona coneguda com Els Olivars, comptarà amb una superfície de 6 hectàrees, és a dir, amb un 0,17% de la superfície total del municipi. Mentre que, en el cas de El Pla de Santa Maria, el projecte ubicat a la zona dels Carpis, tindrà 5,5 hectàrees, és a dir, un 0,24% del terme municipal. Tots dos projectes es troben a tocar dels punts de connexió amb la xarxa de distribució, a prop dels punts de consum i comptem amb vies d’accés ja existents. Es tracta d’emplaçaments òptims perquè en cap dels casos caldrà habilitar camins o vies per a accedir-hi, ni faran falta torres elèctriques ni cablejat aeri per fer arribar l’energia a nuclis de població i polígons industrials, ja que se serviran de la infraestructura existent.
Amb la posada en marxa d’aquestes dues instal·lacions es produiran 13.800 MWh, l’equivalent al consum de 4.600 llars. En el cas del parc dels Carpis, la seva producció estimada en 8.000 MWh representarà gairebé el 10% del consum del polígon industrial del Pla de Santa Maria.
La inversió total prevista per Estabanell per tirar endavant els dos parcs solars de generació d’energia 100% d’origen renovable i distribuïda, a l’Alt Camp és de 6,1 milions d’euros.
Parc agrovoltaic a Vinyols i els Arcs (Baix Camp)
Estabanell promou el seu primer parc agrovoltaic, de fins a 3 MW i amb una superfície de 9,9 Ha al terme municipal de Vinyols i Els Arcs, a la comarca del Baix Camp, que representen un 0’92% de la superfície total del terme municipal.
La inversió total prevista per Estabanell per tirar endavant el seu primer parc agrovoltaic en el que combinarà la generació d’energia 100% d’origen renovable i el conreu de calçots, és de 2,2 milions. Els 3 MW de potència generaran 5.800 MWh l’any que equivaldria al consum anual de 1.933 llars.
El projecte ubicat a la zona de Mas d’En Pou, també es troba a prop dels punts de connexió amb la xarxa de distribució (ubicada a l’interior mateix de la parcel·la), dels punts de consum i compta amb vies d’accés ja existents. Aquests tres punts de partida eviten habilitar camins o vies per a accedir à la instal·lació i que s’hagin de construir torres elèctriques i cablejat aeri per fer arribar l’energia a nuclis de població i polígons industrials, ja que se servirà de la infraestructura existent.
Del total d’hectàrees previstes, el projecte preveu destinar-ne 8 al conreu de calçots de la mà de pagesos locals per fer l’explotació agrícola de la finca.
Segons Pere Borràs, “la planta solar de Mas d’En Pou és un bon exemple de com Estabanell vetlla per integrar els seus parcs en el seu entorn i adaptar-los a la realitat de cada territori, sent compatibles amb activitats com la ramaderia i l’agricultura. Aquest cas, aquests terrenys es troben dins de la zona de conreu del calçot, per això el plantejament que fem des d’Estabanell és que, el sòl situat entre les files de plaques, serveixi per cultivar el calçot autòcton”.
La futura posada en marxa del parc agrovoltaic suposarà l’estalvi d’aproximadament 870 tones de CO2. És a dir, les mateixes tones que emeten, de mitjana, 435 cotxes de combustió a l’any.
Instal·lacions integrades i adaptades a l’entorn natural
D’acord amb el model de generació d’Estabanell, els projectes incorporen elements de naturalització que permeten integrar-los en el seu entorn. Així, es preveuen, entre d’altres, les següents mesures:
- Instal·lació d’un apantallament vegetal d’espècies autòctones que redueixi la visibilitat sobre els parcs.
- Adaptació de les fileres de panells als límits de les parcel·les de manera que no quedi afectada la matriu parcel·lària ni la biofísica de la zona.
- Instal·lació de tanques cinegètiques perquè permeten el pas de la petita fauna de zona. El que es coneix com a connectivitat faunística.
- Respecte pel creixement de sòl natural i silvestre de les espècies pròpies de cada territori, per tal d’afavorir la biodiversitat i la fertilitat del sòl.