Com explica Ismael Nafría, un dels principals objectius empresarials del New York Times en la seva actual etapa consisteix en ser imprescindible. Ser imprescindible vol dir no poder viure’n sense. S’ho diuen els enamorats, ho pensa l’amo del gos i ho patim tots cada cop que perdem l’smartphone. Allò que no és imprescindible no és necessari. És imprescindible la comunicació?
En el cas del NYT hom diria que hi ha més de 3’5 milions de subscriptors -2’5 milions dels quals, de l’edició digital- que pensen que sí. Per fer-los arribar cada dia aquesta informació que pretén ser imprescindible, hi treballen més de 1.450 periodistes que escriuen unes 200 a 250 peces cada dia des de més de 160 països diferents a l’any.
Mes enllà d’aquesta “petita” comunitat de seguidors fidels, el NYT arriba a una espectacular audiència digital de més de 130 milions de persones d’arreu del món, un cercle d’influència impossible d’assolir amb una simple edició de paper com les d’abans d’internet. Els milions de litres de tinta, les tones i tones de paper i la quantitat ingent de benzina que hauria calgut invertir en fer-lo arribar a una massa de gent tan gran ho fa impensable.
Aquesta enorme audiència és la pedrera d’on el NYT obté els subscriptors que li donen la musculatura financera suficient per poder seguir fent el periodisme “sense favors i sense por”, que preconitzen AG Sulzberger i el seu consell de redacció.
Però L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu, diu sant Mateu (4, 1-11). A més d’informació útil, sensible i contrastada, el New York Times cultiva quatre eixos temàtics que ajuden a fer més amable la vida dels lectors i converteixen el mitjà en un confortable objecte de companyia: Cooking, Watching, Travel i Health. Quatre elements bàsics de la cultura contemporània que generen qualitat de vida, comunitat i empatia.
Podem viure sense alguna d’aquestes coses? Potser sí, però segur que ho faríem pitjor. Es pot viure sense una informació/comunicació de qualitat? Sí, però la nostra experiència vital seria més pobre.
Diuen que en aquest món hi ha moltes coses necessàries però cap d’imprescindible. Però per viure dignament cal una comunicació fiable. Com diem sempre a Intermèdia, “sense respiració no hi ha vida i sense comunicació no hi ha vida intel·ligent”.
Molt més enllà dels interessos del NYT, defensar el dret a una comunicació de qualitat, lliure de postveritats i de fake news, més que un dret, comença a ser una obligació.
Que tingueu un bon mes de març.