Miquel Àngel Aguilar és un home murri i versàtil, que, encara ser madrileny, maneja amb molta facilitat una envejable ironia, fina i casi britànica, mentre observa el món amb la seva mirada savia i franca, tan genuïna en aquelles persones dotades d’una gran capacitat de comprensió, inclús de les idees amenes.
Físic abans que periodista, la seva química personal el portà a treballar en un diari que la dictadura el va fer volar literalment pels aires, el diari de Madrid. Va ser processat pel TOP (Tribunal d’Ordre Públic) per haver escrit un editorial i després traballar al Canvi 16, va ser director del Diari 16 i de l’agència Efe i ha col·laborat i col·laborat en molts mitjans, generalment vinculats al Grupo Prisa. És a dir, està clarissimament ubicat i jo els acabo d’estalviar a ells una visita a Wiquipedia.
Tot això ve a cuento d’un esplèndid artícle publicat ahir a El País i recollit per InterMèdia a la seva revista diària de Club de Premsa, que no té desperdici.
L’artícle es titula “L’agent excitador” i comença amb una citació del professor Hernando que diu que “la sensibilitat tan dels sentits com del intel·lecte és proporcional a la derivada pel agent excitador”. Ja havíem quedat en que Aguilar és físic. Per tant, no és gens d’estranyar que jo, de lletres de tota la vida, ho hagi tingut que llegir a poc a poc i uns quants cops.
No és que ara vagi a explica’ls-hi com acaba: tenen la satisfacció de la seva curiositat a l’abast d’un clic. Però si podem avançar que el columnista estableix certa comparació històrica entre l’actual (i insòlita) guerra que lliuren El País i El Mundo a causa de la figura del president Zapatero, en un camp de batalla en el que abdós semblen confosos de bàndol, i la relació que se’ls lliurava al seu dia entre el president Suárez i el propi País.
Pronostica a més Aguilar un “moment de zapaterisme pujat” al diari de “Jota Pedro” (sic) i anuncia la pròxima aparició d’un “llibre aclaridor” sobre aquest contravingut personatge. S’aproximen doncs grans batalles, que vindràn sumades a aquella gran guerra dels mitjans que porta anys vigent.
Veurem com reacciona avui el petit món madrileny i a quin grau d’excitació arriba el país. Encara que la veritat és que tot el món i tot el país sembla immers en un estat d’excitació permanent.