Tal com recorda Joan Cal (“Els Millors Anys”, pàgina 63, Pagès Editors) va ser Tom Wolfe qui va dir que “el diari és una espècie de càlid i confortable bany tebi en el qual el lector se submergeix cada matí”. Com és sabut, Wolfe va ser el fundador del Nou Periodisme i Joan Cal és un periodista català nascut a Galícia, que va haver de fer d’empresari per tirar endavant, primer el diari Segre, i després tot el grup, que és un dels productes informatius més interessants del país.
Avui dia ja no es prenen gaires banys de diari, i encara menys si són de paper. Però són molts els que just abans de llevar-se del llit engeguen el mòbil, cerquen el seu digital de confiança, connecten el seu programa de ràdio o pòdcast de capçalera i se submergeixen dolçament en la banyera mediatica més afí a la seva personal temperatura ideològica.
Més tard, uns quants privilegiats engegaran la tele o es permetran el luxe d’anar al cafè a passar pàgines al diari de tota la vida fins trobar “aquell” columnista de confiança amb qui identificar-se i sortir al carrer amb prou dosis d’autoestima. El bany ha estat completat i la dutxa freda, evitada. L’ùnic dubte és si t’has banyat o t’han donat un bany.
La resposta rau en el sentit crític del “lector” i en el grau de confiança que periodistes i comunicadors siguin capaços de crear i, sobretot, de mantenir en el decurs del temps.
Bon mes de febrer a tothom!