El president de Convergència i Unió, Artur Mas, diu que el govern tripartit, on ja no hi és en Maragall, ni aviat hi serà en Carod-Rovira, ni aviat hi serà en Joan Saura, “és com Saturn, que devora els seus fills”.
Ben dit. La frase té gràcia i demostra un bon nivell cultural, tant se val qui sigui el seu autèntic autor, que en poden ser molts, i fins i tot el propi Artur Mas, que és molt més intel·ligent del que convindria a ca’n Pesecé. Passa, però, que això del pobre Saturn és una mica complicat.
Comencem per recordar que era el déu de l’Agricultura i les Collites. I sembla que la collita, segons diu aquesta societat civil que de vegades sembla tan aspra a ca’n Cedecé, enguany no ha estat tan dolenta. Ara mateix en parlaven al Palau de la Generalitat.
També cal recordar que Saturn, fill del Coelus (el Cel) i de Tellus (la Terra) i germà petit d’en Titant, es va casar amb Ops (la Cibeles, valga’m Déu, ara sí que l’hem feta grossa!) i va pactar amb Titant que regnaria al seu lloc però que el tro ja li tornaria i no el passaria al seus propis fills. Per això se’ls havia de cruspir, cosa que incomodava una miqueta a la seva dona, que finalment va poder amagar-ne un, en Júpiter, que va ser qui els va engegar tots a pastar fang i finalment va posar-hi una mica d’ordre.
En resum, que vaya, vaya. Quants Saturns coneix vostè? Bé, d’acord, no siguem indiscrets. Però dels fills devorats sí que en podem parlar, oi? Roca? Cullell? Pujals? I a l’altra banda, Maragall? Obiols? Martínez Fraile? A veure si al final resultarà que no és el tripartit qui fa de Saturn en aquesta història, si no que Saturn sempre acaba sent el president, sigui qui sigui, pel sol fet de ser-ne.
I, per acabar-ho d’arrodonir, diguem que és probable que el Júpiter de la galàxia convergent sigui l’Artur Mas en persona, que va acabar succeint al seu propi president. Serà Artur Mas el proper Saturn de CDC? Continuarà Pujol fent lleis pels homes com va acabar fent Saturn al Laci, un cop exclós de l’Olymp? Sorgirà un nou Júpiter al PSC?
Tot podria ser. Fins i tot podria ser que m’hagi fet un embolic, ara que hi penso…