El 2023, la Fundació Catalunya La Pedrera impulsa un nou projecte de gestió forestal als seus boscos, amb l’objectiu de fer-los més resilients i sostenibles per afrontar els reptes del canvi climàtic.
El 2024, la Fundació ha dut a terme 23 actuacions per a reforçar la gestió sostenible dels espais naturals, amb especial atenció a la Muntanya d'Alinyà (Alt Urgell) i el Massís de les Gavarres (Baix Empordà i Gironès).
El 2025, es posarà el focus en actuacions a Collserola, Planes de Son, Les Gavarres i Montserrat.
El 2023, el Patronat de la Fundació Catalunya La Pedrera va decidir crear un nou projecte de gestió als seus espais naturals, evolucionant de l’educació ambiental cap a la gestió forestal amb l’objectiu de fer els boscos més resilients i sostenibles davant el canvi climàtic. Aquest nou enfocament sorgeix de la consciència de la responsabilitat com a propietaris de grans extensions forestals a Catalunya i de l’impacte directe d’esdeveniments com l’incendi del Pont de Vilomara, que va arribar fins a les portes del Món Sant Benet.
La Fundació va establir un diàleg ampli i inclusiu amb diversos actors, des de les administracions públiques, agents forestals i bombers, fins a entitats com Boscat. Gràcies a aquest treball en xarxa, hem identificat dues conclusions preocupants:
- El sector forestal ha desaparegut en gran mesura, i amb ell s’ha perdut l’ofici de gestionar els boscos.
- Els darrers períodes de sequera, combinats amb l’abandonament dels boscos i el creixement descontrolat de la massa forestal, augmenten significativament el risc de grans incendis forestals, com els que recentment s’han viscut a Los Angeles.
Amb aquest nou enfocament en la gestió forestal i, amb molta modèstia, la Fundació Catalunya La Pedrera ha dut a terme 23 actuacions durant el 2024. Aquestes accions inclouen:
- 14 actuacions forestals: centrades en la millora de l'estat dels ecosistemes forestals.
- 4 actuacions de silvopastura: per fer un control eficient de la vegetació mitjançant la ramaderia extensiva.
- 3 punts d'aigua: elements essencials en els plans de lluita contra incendis, per garantir que les zones vulnerables tinguin les infraestructures necessàries.
- 2 actuacions d'obertura de camins: imprescindibles per a l'execució d'altres actuacions forestals.
Els espais naturals gestionats per la Fundació, a la Muntanya d'Alinyà (Alt Urgell) al Massís de les Gavarres (Baix Empordà i Gironès), a Montserrat, a la serra de Prades o al Montsant han estat protagonistes d’estratègies sostenibles de prevenció d'incendis.
Entre aquests espais destaca, la Muntanya d'Alinyà que s'ha consolidat com un exemple de referència, gràcies al projecte Bio For Piri liderat per la Fundació, cofinançat amb fons europeus Next Generation, que impulsa un model de gestió adaptat als nous reptes climàtics. El 2024, el projecte Bio For Piri ha avançat amb la gestió sostenible de 40 ha a Alinyà, ha completat el 70% dels treballs per obrir camins forestals, ha contractat un capatàs i dos peons forestals d’inserció laboral, i ha impulsat la recuperació de 9 ha de pastures i 6 fonts per al pasturatge.
A les Gavarres la Fundació Catalunya La Pedrera ha treballat colze a colze amb el Consorci de les Gavarres i la Diputació de Girona per fomentar la biodiversitat i reduir el risc d’incendis mitjançant accions compartides amb altres propietaris forestals. Entre les actuacions cal destacar les aclarides en les masses de pinastre i tallades selectives en la sureda, per adaptar millor el bosc a les noves condicions climàtiques, i l’impuls de la ramaderia extensiva amb vaques de l’Albera per contribuir a la gestió i manteniment del territori.
Per al 2025, la Fundació preveu noves actuacions de custòdia forestal a diversos espais protegits, com: Collserola, Planes de Son, Les Gavarres i Montserrat. A Collserola, en col·laboració amb el Patronat del Parc Natural, la cooperativa l’Olivera i l’associació de propietaris Collserola Iniciatives, es treballarà en la recuperació d’antigues feixes amb oliveres per produir oli de qualitat, enriquir el paisatge i reduir el risc d’incendis.
